REFLEXIONEM DE L’ASSIGNATURA

En aquesta última entrada, faré un resum d’allò que ha estat més important per a mi de l’assignatura i també aquelles coses que més m’han marcat de cara al meu futur com a mestra.

En primer lloc, el que més hem va impactar de l’assignatura va ser la disposició espacial de l’aula. Aquesta disposició m’ha agradat perquè ens veiem tots les cares i era més fàcil er debats i posar en comú les nostres reflexions sobre les tasques realitzades i, així,  seguir enriquint-nos amb les opinions dels companys.

En segon lloc, també m’enduc la metodologia per treballar, sempre teníem el nostre moment de pensar de manera individual, però ràpidament ho posàvem en comú amb un company o en petits grups de treball. Així, també podíem seguir discutint d’un tema i arribar a conclusions més enriquidores.

El tercer que més m’ha agradat ha estat el tema de les noves tecnologies. Jo abans de cursar l’assignatura no entenia una xarxa social com és el twitter, tampoc m’havia parat a fer un blog com aquest i no havia sentit a parlar mai del que era wikispaces. Ara sé com funcionen, les eines que ofereixen i per a que serveixen aquestes. Trobo que ha estat important que ens familiaritzem amb algunes d’aquestes plataformes ja que vivim a l’era digital i quan siguem mestres les haurem d’utilitzar tots els dies. Ha estat una experiència de reciclatge, situacions que no deixarem de viure mai, degut a la nostra feina.

Per últim, m’agradaria remarcar l’experiència indirecta que hem obtingut, ja que gràcies a l’assignatura hem pogut veure casos reals d’escoles i de com treballen en aquestes, experiències que s’afegeixen al nostre sac i ens serviran en el nostre futur com a mestres, cada cop més proper.

SEGUIM ENDAVANT, SEGUIM FORMANT-NOS, SEGUIM ENRIQUIR-NOS DE PERSONES I... DE PERSONETES!!!! 

LES NORMES DE CONVIÈNCIA

A la sessió d’avui hem parlat de la norma. Com ha estudiant mai havia seguit les normes de convivència fil per randa perquè ben bé tampoc sabia quines eren, sabia que no em podia ficar amb els companys i que els havia d’ajudar, també era conscient que havia de fer els deures i m’havia de portar bé, etc, però les sabia perquè havia vist les conseqüències de no complir-les, no perquè algú me las hagués explicat i això comportava que a la classe, a vegades, fos difícil avançar.

Quan vaig créixer vaig començar a veure la norma com quelcom dolent i no veia la seva utilitat perquè existien però ningú les seguia. Després de la classe d’avui, m’he adonat que tots els adjectius que descrivien, per a mi, les normes eren erronis. Aquesta classe m’ha servit per veure que la norma és quelcom que tothom ha de conèixer. A més, si això s’aconsegueix, allò que per definició implica, conviure.

Finalment, també  m’enduc el poder de la norma per desactivar els infants, és a dir, si els nens les coneixen i veuen que totes les persones que els envolten les segueixen, ells també ho faran. Amb això aconseguirem que la seva conducta respecti als altres i faciliti la convivència entre tots, però per fer-ho possible hem de fer conèixer als alumnes quines són les normes de convivència.

INTEGREM-NOS A L’AULA

Avui a classe, hem fem una activitat sobre què podíem fer quan hi ha un alumne a l’aula amb problemes per poder aprendre. Quan ens han donat el paper amb el problema que tenia el nen i l’àrea en la què havíem de buscar una solució m’he espantat i no sabia que fer perquè al meu grup ens havia tocat un alumne d’origen xinés que arriba nouvingut i l’havíem de contextualitzar a una classe de coneixement del medi.

Al principi no sabia que fer, perquè l’entrebanc de l’ idioma el veia molt difícil de superar i a més no ens posàvem d’acord sobre que solucions buscar pel cas que teníem entre mans. Mica en mica, i amb l’ajuda de l'article "Modalitats d'adaptacions i suports en l'àmbit ecolar" hem aconseguit trobar solucions i tots hem opinat i aportat idees per solucionar el cas.

Penso que ha estat una activitat molt enriquidora perquè quan siguem mestres ens trobarem amb molts nens que tinguin algun problema per seguir les classes amb normalitat i opino que com a professionals de l’educació hem de ser suficientment competents com per poder buscar alternatives per aconseguir que no hi hagi cap nen que no pugui seguir les classes amb normalitat.

MIREM ENDAVANT, MIREM CAP AL FUTUR

Aquests dies hem fet les presentacions de les escoles que hem visitat per fer un dels treballs grupals de l’assignatura.

Les exposicions m’han servit per enriquir-me personalment, perquè hem pogut veure escoles de muntanya, escoles de ciutat, escoles laiques i escoles religioses. Totes m’han semblat molt interessants perquè totes tenien una característica que la diferenciava de la resta.

En el cas del nostre grup vam voler triar dues escoles públiques i del mateix poble, diferenciades per la seva antiguitat. Vam veure que realment no eren tan diferents però que com la resta d’escoles de les presentacions tenien trets que les feien úniques.

Per últim, he trobat molt interessant que totes les escoles donessin gran importància a temes com la lectura, ja que es fonamental perquè es tracta d’una competència transversal indispensable per poder seguir formant-nos, en l’àmbit acadèmic, com a persones. També m’ha semblat molt bé que gairebé totes les escoles tinguessin un hort, per tal de poder ensenyar als més petits tot aquest món ja que penso que avui dia, la gran majoria d’ells, no el tracten ja que queden eclipsats amb el domini d’altres temes com, per exemple, les noves tecnologies. 

UNITAT DIDÀCTICA

En aquestes dos sessions hem treballat les unitat didàctiques. A la primera sessió, quan vam començat, em vaig espantat perquè mai n’havia fet una i gairebé no sabia en què consistia, a més no ens van explicar res, simplement ens van donar una graella i ens van dir que féssim el que per a nosaltres era una unitat didàctica. En un primer moment no vaig saber reaccionar i no entenia que havia de fer ni per on havia de començar. Mica en mica els meus companys del grup de treball em vam tranquil·litzar i entre tots vam aconseguir fer una unitat didàctica, si més no el que nosaltres enteníem per unitat didàctica.

A la segona sessió, vam haver de corregir les unitat didàctiques dels companys. Vaig pensar que la nostra unitat didàctica no s’assemblava gaire a la que estava corregint. Després ens van tornar la nostra unitat didàctica i vaig veure dues correccions, les del Martí i les dels companys. Quan vaig veure ambdues correccions vaig pensar que efectivament no tenia ni idea de fer una unitat didàctica, però quan vam parlar entre els membres del grup vam veure quines havien estat les nostres errades i vam pensar possibles solucions.

Ara sé el que són les unitat didàctiques i com fer-les. A més trobo que és molt important que els mestres les tinguin molt ben planificades per poder corregir-les o afegir elements que en un primer moment havien obviat, ja que aquestes han d’estar totalment adaptades al grup classe al qual estan dirigides i, per tant, penso que si no estan ben planificades el mestre no pot incloure aquestes petites modificacions per fer-les més eficients.

LLIBRES DE TEXT

Avui hem hagut de portar llibres de text que responguessin a les lleis educatives LOCSE i LOE  per mirar si realment canvien o no.

Els llibres que jo he mirat han estat un de matemàtiques de la LOCSE, era meu, i un de castellà de la LOE, és del meu germà. Després d’haver-los comparat he vist que realment no són tant diferents. Canvien algunes coses, però segons el meu parer canvien més aspectes formals dels llibres que el continguts, si més no si que el llibre que respon a la LOE tenia en compte les noves tecnologies per fer algunes de les activitats que conté.

Després hem parlat de com les editorials adapten els llibres atenen si hi ha un nen amb necessitats especials com, per exemple, problemes de visió. Per últim m’agradaria reflexionar sobre això perquè ha classe hem comentat un article que diu que els llibres de matemàtiques fan confondre als nens daltònics, llavors perquè no posem els nostres esforços en adaptar els llibres a aquests nens en comptes de canviar les tapes segons la llei educativa a la qual responguin? 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Quan hem arribat a la classe he vist que la classe no estava posada en rotllana, sinó en fileres i els companys han dit que hi havia examen, no entenia res. Després he vist que es tractava de les competències bàsiques que estaven realitzant els nens de sisè de tota Catalunya. El meu germà m’havia parlat d’elles i que a ell li havien anat bé, però que nens de la seva classe sortien plorant perquè no havien entès alguns exercicis.

Nosaltres vam fer la proba de matemàtiques, castellà i anglès i les he trobat d’una dificultat normal, però immediatament he pensat en el que m’havia dit els meu germà i m’he preguntat que passa per què els nens no les entenguin i acabin plorant per això? Penso que el problema està en que ens centrem tant en que els nens passin uns exàmens que no ens adonem la pressió que els hi posem quan no ho aconsegueixen, per això crec que hauríem de canviar la manera de fer les proves de competències bàsiques.