Avui a classe, hem parlat de moltes coses. La primera, la
piràmide de Dale. M’ha sorprès que, després d’haver-ho de posar en ordre de
manera individual,quan ho hem hagut de posar en comú per parelles o per grups,
gairebé a ningú li coincidia el que havia posat , tan a nivell individual com
quan hem treballat en parelles. Això m’ha servit per adonar-me que tot i
treballar al voltant d’uns mateixos conceptes cadascú li dóna una interpretació
diferent i que és complicat trobar un ordre de prioritats al gust de tothom,
tot i així ha estat possible.
El que més m'ha sorprès ha estat que pel meu grup el més
important per aprendre era veure i sentir, ja que segons nosaltres, gairebé tot
el que aprenem ho fem mitjançant la vista i l'oïda. Segons Dale és dir i fer
perquè hem de practicar el que fem.
Personalment trobo que la nostra manera d'organitzar la
piràmide ve molt condicionada per la nostra experiència com a alumnes. Per
això, cada classe que fem a la universitat, hem porta a pensar cada cop més, la
necessitat de canviar la manera d’ensenyar, per tal que els nens del futur no acabin
pensant que el més important per aprendre és veure i sentir. Segons la meva
concepció del tema, si ho fan, hauran rebut una educació tradicional ja que
ells no hauran estat els protagonistes de la seva pròpia educació.
En segon lloc hem
parlat de l'avaluació. Després de llegir el conte que explicava com un nen
havia estat capaç de resoldre un problema d’un examen amb una
metodologia diferent a la que li havia ensenyat el mestre he pensat, qui som
els mestres per tallar les ales i el coneixement dels nostres alumnes?, vull dir,
per què si un nen resol un problema de manera diferent a la que li havia
ensenyat el mestre està malament?
Personalment trobo
que si un nen ha tingut la capacitat com
per imaginar una resposta alternativa del que se li ha ensenyat a l’escola l’última
cosa que hauríem de fer és penalitzar-lo. I això m’ha dut a un altre
interrogant, per què hem d’avaluar als nens mitjançant exàmens? Significa que si no aprova l’examen no és
apte per passar de curs o que no ha après res? Penso no hem de valorar als
alumnes sota el mateix llindar perquè, per una banda, un examen es fa en un dia concret i en un moment concret i pot ser que un nen tingui una situació difícil i això el condicioni en la seva nota, per altra banda, no tots els nens són iguals, és a dir, no tots tenen les mateixes habilitats i per tant, sigui com sigui l'examen, serà una manera injusta d'avaluar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada